¡¡¡¡¡¡¡ ABANDONAR-TE...JO !!!!!!!

¡¡¡¡¡¡¡ ABANDONARTE...JO !!!!!!!

Si...els porós del meu cos

transpirant la teva olor

Si...els pels de la meva pell

s'esborronen quan senten la teva escalfor

¡ Abandonar-te...jo !

Si...les meves mans tremolant

quan et volant acariciar

Si...els meus llavis s'exalten

quan et volant besar

¡ Abandonar-te...jo !

Si...les meves cames es plegant

quan et vec arribar

Si...el meu cor s'angoixe

quan no sap a on estas

¡ Abandonar-te...jo !

Si...el meu enteniment es torna foll

quan pensa que t'ha disgustat

Si...els meus ulls enllagrimen

quan et veuen estimar

¡ Abandonar-te...jo !

Es... el goix que en mi provoca's

Es...la plenitud que a mi aportàs

Es...la teva ànima que ma rescatat

d'unes ombres que tapa-ban

la LLUM...per no poguer-te trobar

Es...el teu cor que m'esclavitza

Es...el teu AMOR que em fa «volar»

¿ ABANDONAR-TE...JO ?.

Dedicat a la meva estimada Lilianne, en memòria dels 25 anys que fa, quan es vam con-eixa. 12-04-2016.

AIXÒ... ETS TU

AIXÒ... ETS TU

Ets...tot un Univers

explosiva i recatada

sensible i humana

altruista i ben-pensada

Ets...digna

ets...honesta

ets...sincera

ets...ben-plantada

ets...bonica

ets...elegant

ets...curosa

ets… «l'infant»

Es...el meu cor

qui et parla

hi...no sap pas, com dir-teu

que...amb tu...sent il·lusió

altre cop… «viu» i...amb esperança

de que...la vida, li ha donat

un altre, oportunitat per l'alabança

d'Aquell que li va ensenyar

a estimar i entregar-se

en favor...d'altres (que com ell)

cerquen...L'AMOR, LA PAU i LA SEMBLANÇA

en persones que (com tu)

mostrant la tendror, la bondat, l'angoixa, la llibertat, el sacrifici, la fermesa, la credibilitat, la vergonya i la veritat

VIRTUTS que en tu es «vivificant»

dignificante (així)

fen...que siguis la «llumeta»

d'aquells que la foscor...no els deixe dormir

Ets... neguitosa i rebel

joiosa i descarada

valenta i prudent

perseverant i sacrificada

Ets...LA DONA QUE M'ESTIMO

que mereix...ser estimada

per un home que (com jo)

la valora i...la porte impregnada

en el cor i en la ment

en el passat i en el present

en l'anima i en la mirada

més en lla de «la mort»

més en lla...de L'ETERNITAT preuada

T'estimo i t'estimaré

et desitjo i et desitjaré

et «vull» i et voldré

fins...que tu vulguis…NO, M'HAN ANIRÉ.

Elohím 07-03-2016….dedicat a la Lilianne, la DONA que m'estimo.

ESPOSA

ESPOSA

Cerco la teva mirada

per descobrir … ¿Qui ets?

Cerco la teva imatge

per trobar els teus fets

Cerco las teves galtes

per «menjar-meles» a petons

el teu coll...el clatell...les orelles

fins...arribar als mugrons

Cerco la teva front

el teu cabell...em els meus dits

el teu nas...em els cinc sentits

la teva boca i...els teus pits

els teus llavis...tots ruens

la teva llengua...atrevida

el teu clatell...provocador

la teva ànima...esculpida

la teva ma i els seus dits

que fan de mi...una joguina

el teu màlic...(per recordam)

que soc aquí...mercè a una DONA

els teus peus i el seu tendó

els teus genolls i les pantorrilles

els teu honor i l'escalfor

la seva olor i el seu sabor

Vec...com et mous

i…com sospires

vec...com gemegues

i...com em mires

¿Per que m'ho fas?

(potser et preguntes)

¿Es de tot cor...ixo?

(set fa la «dubta»)

¡Tinc por a estimar-te!

Dons...no vull patir

¡Tinc por a deixar-te!

Per no fer-te... sofrir

¡Et vull!...¡Et desitjo!

¡¡¡Em generàs «addicció»!!!

¡Vull...tenir-te en mi!

i...que em don-guis...IL-LUSIÓ

¡Vull!...con-eixat a fons

vull...cerca el teu cor

(vull...besar-te a la boca)

«vull...sentir la teva escalfor»

¡¡¡VULL!!!...la protecció dels teus braços

(quan m'acullen com a una infant)

«m'engronxen» a la falda

immortalitzant aquell instant

fen-ma oblidant...tota l'angoixa

que el curs del dia ha provocat

fen-ma sentir com...LA MEVA NENA

que dintre el cor...SEMPRE HE PORTAT

amb una positura… «recollida»

en el seu pit...soc ...reposant

em sento (amb Ell)...més protegida

més amb PAU...vers un instant

«irrepetible e immortal»

¡Etern e indestructible!

ÚNIC I DIVÍ

«sentit» i (en canvi)...INVISIBLE

¡Aixi es Ell! I jo...en gaudeixo

sense coneix-al (encare prou)

¡Em fa por!...em genera dubtàs

pro...en canvi

QUELCOM em diu...en el meu cor

¡QUE...EN ELL CONFII!

Res...te que veurà amb el seu passat

a… «nascut de nou»...dins dels deixebles

que acull….JESÚS...dins la seva comunitat

¡¡¡PELS SEUS FETS!!!

en tindràs la proba

de que...L'AMOR

la «bat-eixat»

has sigut tu… «l'escollida»

per gaudir de la seva LLUM

que es la «mostra»...de qui... «l'empara»

de qui… «l'estima» i de qui… «l'acull»

com un FILL ...com un GERMÀ

com un BON AMIC amb qui pots confiar

tan sols... el cos; lo que coneixes

et manque (d'aquest)...lo més important

LA PAU...L'AMOR...L'ESCALFOR I...LA LLUM

que «transmet»...el seu habitant

¡Coneix-al be!...estimada meva

coneix-al be...a poc a poc

«coneix-al be» i...et trobaràs

siguen tu… «la flama»...del SAGRAT COR.

Elohím 29-02-2016 dedicat a la DONA que voldria per muller... fins el meu traspas.

T'ESTIMO...(no ho oblidis)

T'ESTIMO...(no ho oblidis)

Estimar-te és… tornar a «viure de nou»

… tornar a «sentir li-llussio»

… tornar a «sentir l'inspira-cio»

… tornar a «sentir vocació»

Vocació per...fer «el be» i estimar

a tot allò que es viu i...de lo que tu

també i formàs part

d'una manera «especial i única» per mi

d'una forma «incondicional i joiosa»

d'una vivència «espiritual i armoniosa»

d'una «projecció i conseqüències» que no tenen fi

et par-lo de… l'Eternitat

Aquella… que, a la mort a «anul-lat»

Aquella que...l'Amor es el seu «llenguatge»

Aquella que… la Llum es la seva «imatge»

Poca cosa… jo soc (en si mateix)

al teu costat es...quan jo creixo

ets tu… qui em dones la força

per continuar el Camí que… «ens» porte

al lloc on la Llum ens senyal-la

per ajudar als INNOCENTS

que son víctimes «esclafades»

per Aquells que (com nosaltres)

son éssers de la mateixa «camada»

(la que respon per Especie Humana)

pro… que pels «seus fets»

s'a-semblant més a… l'autentica ¡Misèria Humana!

Entre el «buchins» i les seves víctimes

nosaltres dos… ens hi trobem

els uns… volen que els ajudem

els altres… volen que «els odiem»

Aquest mon… no es el nostre

el nostre mon, resta al Cel

el nostre Amor es… per donar-lo

a uns i… als Altres

per que «entenguin»

qui… son Aquells

que fan l'infern

No ho oblidis mai

recordeu sempre

¡T'estimo tant!

I… ixo, em fa deixeble

de l'Amor que ens proteixeis

del teu Cor… que m'embales-sa

de la teva Bondat que m'entendressa

de la teva Aura que… m'ennobleix.

Elohím 20-02-2016 dedicat a la Lilianne, la dona que m'estimo.

¿ Que és....ESTIMAR ?

¿ Que és……….ESTIMAR ?

Estimar és...tindre la sensibilitat a «flor de pell»

...tremolar pel vol d'un ocell

...no veure-li les «arrugues» a un vell

...donar-li al «estimat» un clavell

Estimar és...veure a «reu» la seva imatge

...pensa sempre em «l'altre»

...creure em «ulls clucs» la seva paraula

...esta desitjant «sempre» abraçar-la

Estimar és...fer-li «un peto» en cada galta

...dir-li «bonica» al so de l'Alba

...acariciar-la com fa una «mara»

...mirar «de front» la seva cara

Estimar és...cerca la seva «mirada»

...mimar-la com si fos de «porcellana»

...protegir la «fragilitat» que d'Ella emana

...guardar la seva «intimitat» de la gent mundana

Estimar és...donar «la vida» pel teu Amor

...deixar-te «humiliar» pel seu honor

...demanar-li (per Ella) al teu enemic, un favor

...deixar-te que Ella...et «robi el cor».

Elohím 27-02-2016...dedicat a Lilianne, la dona que m'estimo.

DONA

DONA

És la vida...(vida meva)

és la vida i...res més

és l'estima una angoixa

és l'Amor...tot un reves

Per allò que s'enlairava

com si fos un gratacels

en l'orgull del qui ignora

que és a la terra, a on hi ha els cels

És aquí, on es fa l'home

dons la Dona...l'ajudat

aportar-lo al ventre en vida

i...quan la llum li ha donat

Perquè fes el bé als homes

al seu costat sempre ha estat

com suport que no es queixa

quan la ferida li ha curat

En Amor de mara un dia

en Amor de Dona més

en Amor de bona amiga

en Amor sense interès

Dintre seu sempre el porta

dintre seu sempre el sent

és l'Amor en que l'estima

quan el veu, fer el bé a la gent

Ella sap...que no es per ella

perquè més...és de tothom

pro sap que en la feblesa

a ella acut...en el seu son

Per refer-se del cansament

al seu pit...hi posa el cap

i profund és...com respira

demostrant que és cansat

La Pau...dins del cor habita

quan reposa en el pit

de la Dona que s'estima

i que mai...no la ferit

Ell sap que...quan desperti

a tothom es donarà

i pocs son els que li donen

el seu pit per descansar

El llenguatge és...el silenci

que en home i dona és donar

pro és prou...perquè s'entenguin

que l'Amor és caminar

Junts els dos...són una vida

i segueixen sempre així

dons l'Amor que els il-lumina

els uneix en el camí

Perquè en vist...quan l'infant plora

perquè en vist...un vell morir

perquè en vist...com una dona

dóna llum...amb un patir.

Elohim….any 1995 aproximadament.

¿ QUÉ ÉS...PECAT ?

¿ QUÉ ÉS…….PECAT ?

¡ TOT FET, EN MANCANÇA D'AMOR, ÉS PECAT !

Només hi ha aquesta forma de pecar.

Si Déu és amor, significa això que, un fet sense amor és, un fet sense la presència i l'energia de Déu; per lo que, això es negatiu i, per tant, perjudicial per a nosaltres i per lo que ens envolta, a les hores, «és pecat».

Déu,no en vol de sacrificis!, ni de que ens «anul-lem» com a criatures físiques que som, ni que ens martiritzem física i psicològicament dons, tot això, va en contra de tot l'amor que Déu ens te a nosaltres, els seus fills.

Quan portem a terme, qualsevol d'aquests fets; el que estem aconseguint de Déu (el nostre Pare) és, la seva tristesa dons, Ell s'adona de que encare no em entès el veritable significat de l'amor.

Si el volem fer feliç, si volem ser dignes d'Ell; Estimem a tot lo que ens envolta ! Sense fer-nos preguntes, dons Ell, fa sortir el sol per els justos i per els injustos.

El seu Fill...Jesús-Crist...va vindre per curar als pecadors i així, fer la voluntat del Pare i, Jesús, va ser qui, va acabar en la «mania dels sacrificis».

( Ja n'hi ha prou al mon de gent que pateix, no fa falta que en siguem més ).

Perquè (per més contradictori encare), qualsevol cristià, sap que Déu és un esperit i que (com diu Jesús), se'l té que estimar en esperit i veritat, no pas, destruïnt-se el cos físic que Ell ens ha donat.

Em direu dons i...perquè, Jesús va sofrir la Passió, en el seu cos físic ?.

Jesús, (amic meu) no plorava ni es queixava pel seu dolor físic que li podien fer, ni per la mort física del seu cos.

Ell plorava per, la mancança d'amor de tots els que l'envoltaven i l'estaven martiritzant (inclosos una gran par dels seus deixebles).

En aquesta mancança d'amor, els qui veritablement en sortien més perjudicats, eren ells mateixos i, era això, el que feia plorar a Jesús dons, mai volia veure patir a cap dels seus germans en Déu, ni a cap de les criatures de la creació.

Jesús sabia que, si perdia la seva vida física per Déu, després la recuperaria i que el més important no era el cos sinó l'esperit i aquest, ¡ EL TENIA INTACTE ! Doncs… ¡¡¡ NO HAVIA DEIXAT D'ESTIMAR...MAI !!!.

Ikzys….02-07-1996...Elohim.

LA LLUM

LA LLUM

La llum veig i...no es pas meva

Vull agafar-la i no puc

Vaig darrera...com si fos, d'una donzella

Ella...em vol pro...s'am fuj

Es gran...la seva estima

no vol, veurem patir

vol...que arribi i...m'anima

al lloc...a on...no la calgui seguir

Es allí...a on...TOT s'acaba

per tornar a néixer de nou

dons...la llum a tu...s'entrega

per fer, el bé a tothom

Ets tu...la llum...la vida meva

i t'estimo com bressol

que acull a...l'infant tendre

i li dona...la Pau i la son

Per a que...TOT s'ho pugui creure

per a que...a tothom pugui estimar

per a que...rancor no guardi...al veure

en aquell...que li va pegar.

Esta poesia es una manifestación de súplica para que (mis hijos) puedan perdonarme (algún día) los malos tratos que de mi, han podido recibir.

Elohim 31-08-1999 

VANITAT

VANITAT

Dintre de la meva Vanitat

s'amaga...la meva Imperfecció

que «domina»...en aquesta Unitat

fen-li creure...la Mentida i no...la Il·lusió

La Mentida de què...sóc important !

De què...no ni hi ha un altre, més que jo !

De què...TOT depèn de mi !

De què...ningú em va parir…

POBRE IGNORANT !...que sóc jo

si em crec aquesta farsa

preparada en interès

d'equivocar a la massa

EM FAS LLASTIMA !...amic meu

quan tan poc et costa caure

en el «pou» que tens dins teu

fosc i fons...a hores d'ara

A tothom...pots enganyar

en la falsa hipocresia

quan demostràs respectar

als demés...en gelosia

UN HIPÒCRITA !...és lo que tu ets

quan a Crist...t'acostes ara

o...si si penses també en Ell

quan li dones un petó a la cara

HUMILIA'T !...ara mateix

AGENOLLA'T !...a la terra

i...demana-li PERDÓ

a...aquest Home que s'aferra

a...l'AMOR que sent per tu

dons...t'estima amb PURESA

i...no vol veure't patir

en el «pou» de la FEBLESA

dels humans imperfectors

que...ens creiem ser, alguna cosa

sense pensa...(si no som)

gaire més que...UN MUNT DE BROSSA !.

Ikzys 07-07-1993….Elohim.

HUMILITAT

HUMILITAT

L'arbre...ens acull

ens dóna...l'ombra

la fruita...es cull

i...per llenya, se'l tomba

La pedra...s'espera

ser tallada...per ma

de l'home que anhela

fer-ne d'ella...un altar

El ferro...es doblega

quan al foc...cal posar

per servi'ns a nosaltres

es deixa...cremar

L'aigua...ens rega

els arbres que hem plantat

neteja la vorera

que l'humà...ha embrutat

El sol...ens calenta

quan el fred...fa tremolar

fa...que broti l'espiga

de l'hòstia de combregar

Els peixos...els animals i les aus

s'esperen «per ESTIMAR»

als «humans» que els atrapen

per...poder-se'ls «menjar»

CAP D'ELLS !...ens reclama

trenta monedes, per lo que fa

ES MOLT !...el que ESTIMEN

al SER...que els ha creat

NO ELS IMPORTA !...que els HUMIL-IN

que...els MALTRACTIN

que...els hi ROBIN ELS SEUS FILLS

que...després de «capturar-los»

els DESFACIN A...BOCINS

Son aquí, per «servir»

al Déu que els ha creat

i...entre tots, aconseguir

provocar (en els humans) L'HUMIL-TAT

La Virtut que es Divina

que engendra...L'AMOR desinteressat

que en la foscor...il-lumina

a tot fill de Déu, estimat

QUAN ENS COSTA...A NOSALTRES !

baixar...d'aquest altar

que...sota els nostres peus «edificarem»

quan...COMENÇAREM A SUBJUGAR

no edificarem !...damunt la «roca»

sinó...en la sorra de L'ENGANY

i «ara»...al baixar «la riuada»

TOT DE SOBTE !...se'ns emportarà.

Elohim 01-07-1996

NOMÉS....UN PETÓ

NOMÉS…...UN PETÓ

No sé el...perquè

se m'escapa...la raó

fuig de mi...l'enteniment

Es ixo...lo que és millor?

Quan veig que...no soc jo primer

que és l'altre...abans que jo

Perquè ho sento així...dins meu

Perquè ho estimo...junt en Déu

Ja sabia que existia

els meus dubtes...de vegades en tenia

pro...sabia, jo també

que...qui no dubta no té fe

En mantinc...encare ferm

davant de lo que pugui dir la gent

jo sé bé...quina és la raó

DE PODER DONAR UN PETÓ !

A un SER del tot INNOCENT

a un MARGINAT de la societat

a un que...VA EN CONTRA DE MI

o...a un...que no ha fet més que PATIR

Es pogué… «compartir» em ELL

aquell DOLOR...que té dins seu

agafant-li jo...en aquest PETÓ

part o tot...d'aquest DOLOR !

TORNA A NÉIXER UN ESSER NOU

en AMOR i en IL-LUSIÓ

si penses...el Perquè ?

TOT HA SIGUT (només)...PER UN PETÓ.

Elohim any 2000 aproximadament.