LA LLUM

LA LLUM

La llum veig i...no es pas meva

Vull agafar-la i no puc

Vaig darrera...com si fos, d'una donzella

Ella...em vol pro...s'am fuj

Es gran...la seva estima

no vol, veurem patir

vol...que arribi i...m'anima

al lloc...a on...no la calgui seguir

Es allí...a on...TOT s'acaba

per tornar a néixer de nou

dons...la llum a tu...s'entrega

per fer, el bé a tothom

Ets tu...la llum...la vida meva

i t'estimo com bressol

que acull a...l'infant tendre

i li dona...la Pau i la son

Per a que...TOT s'ho pugui creure

per a que...a tothom pugui estimar

per a que...rancor no guardi...al veure

en aquell...que li va pegar.

Esta poesia es una manifestación de súplica para que (mis hijos) puedan perdonarme (algún día) los malos tratos que de mi, han podido recibir.

Elohim 31-08-1999