HUMILITAT

HUMILITAT

L'arbre...ens acull

ens dóna...l'ombra

la fruita...es cull

i...per llenya, se'l tomba

La pedra...s'espera

ser tallada...per ma

de l'home que anhela

fer-ne d'ella...un altar

El ferro...es doblega

quan al foc...cal posar

per servi'ns a nosaltres

es deixa...cremar

L'aigua...ens rega

els arbres que hem plantat

neteja la vorera

que l'humà...ha embrutat

El sol...ens calenta

quan el fred...fa tremolar

fa...que broti l'espiga

de l'hòstia de combregar

Els peixos...els animals i les aus

s'esperen «per ESTIMAR»

als «humans» que els atrapen

per...poder-se'ls «menjar»

CAP D'ELLS !...ens reclama

trenta monedes, per lo que fa

ES MOLT !...el que ESTIMEN

al SER...que els ha creat

NO ELS IMPORTA !...que els HUMIL-IN

que...els MALTRACTIN

que...els hi ROBIN ELS SEUS FILLS

que...després de «capturar-los»

els DESFACIN A...BOCINS

Son aquí, per «servir»

al Déu que els ha creat

i...entre tots, aconseguir

provocar (en els humans) L'HUMIL-TAT

La Virtut que es Divina

que engendra...L'AMOR desinteressat

que en la foscor...il-lumina

a tot fill de Déu, estimat

QUAN ENS COSTA...A NOSALTRES !

baixar...d'aquest altar

que...sota els nostres peus «edificarem»

quan...COMENÇAREM A SUBJUGAR

no edificarem !...damunt la «roca»

sinó...en la sorra de L'ENGANY

i «ara»...al baixar «la riuada»

TOT DE SOBTE !...se'ns emportarà.

Elohim 01-07-1996